Preocupació per la imatge o trastorn alimentari?
La preocupació per la imatge és normal. Des de sempre, el desig de sentir-se atractiu, desitjat i acceptat ha format part de la condició humana. El problema sol començar quan pensem que l’única forma de ser desitjat és a través de la imatge corporal i sobretot, quan pensem que això només passarà si aconseguim una imatge corporal molt concreta. Si a tot això li afegim que la nostra autoestima depèn en una part molt important del fet de sentir-nos o no atractius, ja tenim aquí un problema alimentari.
Alguns indicadors de salut mental en temes de imatge corporal seríen:
- Tenir altres objectius o motius de satisfacció qué no tenguin a veure amb la imatge corporal.
- Dedicant esforços per aconseguir un millor estat físic, però sense culpabilitzar-nos quan ens botam les rutines alimentàries o esportives que ens havíem marcat.
- Sentir-nos satisfets si hem aconseguit allò que volíem en termes de les rutines esmentades, però sentir-nos igual de satisfets si aconseguim altres objectius.
- No tenir aquests temes molt present a la nostra ment. Podem pensar en això quan comencem a preparar el menjar o quan estem a punt d’una activitat esportiva, però una vegada finalitzada se’ns apareixen molts altres temes a la nostra ment.
En què se semblen i diferencien l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa?
Aquests dos trastorns tenen moltes característiques en comú. Els símptomes que ambdós trastorns comparteixen són els següents:
- Tenir com a part central de la nostra valoració i autoestima el número que marca la bàscula, la figura que veiem al mirall i la capacitat per controlar-los.
- Fer molts d’esforços per baixar el pes acompanyat per una por intensa a tornar a pujar de pes.
- Facilitat per confondre determinats estats físics i emocionals amb trobar-se / sentir-se grassos.
- Mirar-se i pesar-se amb molta freqüència o just al contrari, evitar fer-ho al màxim.
- Per altra banda, el símptoma que suposa una major diferència és que a l’anorèxia predomina una restricció de la ingesta de menjar i en el cas de la bulímia la persona té episodis d’ingesta voraç recurrent sense control que necessita compensar d’alguna manera (vòmits, laxants, etc.)
¿Com comença tot això?
Tot això comença quan hi ha un període en el qual es fa una dieta o restricció estricta. Això t’acaba portant necessàriament per un dels dos següents camins:
Tenir un episodi d’ingesta voraç a causa del temps que fa que no menges la quantitat adequada. En cas de resistir aquesta temptació, entrar en el que es diu síndrome d’inanició. La falta d’una alimentació suficient i correcta, et fa entrar en aïllament social, conductes obsessives (com el perfeccionisme i la rigidesa) i canvis gastrointestinals.
En el primer cas, l’episodi d’ingesta fa que la persona se senti malament i incapaç de controlar-se a si mateix. Moltes vegades això va seguit d’una conducta purgatoria, com per exemple el vòmit, que fa que s’eliminin els nutrients i les energies, la qual cosa fa que sigui més probable que la persona torni a tenir fam.
En el segon cas, la persona comença a valorar-se a si mateix en base a aquesta capacitat de resistir la temptació. Tot i que momentàniament la persona es sent satisfeta, el cos no pot estar amb tan pocs nutrients, la qual cosa produirà probablement una ingesta extra de menjar. Aquesta baixarà la sensació de control i l’autoestima de la persona, exagerant la seva necessitat de controlar-ho tot.
Que puc fer si em passa això?
Si això et passa t’aconsellaria comunicar-ho a algun familiar o amic. És important que tinguis el suport necessari com per poder començar a fer passes o perquè t’ajudin a tenir la valentia d’anar a teràpia.
Tot i que la teràpia és essencial i urgent si encara estàs reunint el coratge per a anar a teràpia et deixo algunes dades que crec que hauries de saber:
- Hi ha oscil·lacions diàries al cos i al pes corporal. Si et peses tota l’estona, acabarà havent un moment del dia en què et veuràs amb major pes.
- La sobreingesta voraç moltes vegades es fa per calmar altres emocions, com per exemple l’ansietat , l’avorriment o la tristesa. Dona’t un temps per analitzar de què es tracta i veure una altra manera de combatre aquestes emocions.
- Els problemes d’autoestima són centrals en tot això. Dedica una estona a pensar quins altres temes eren els importants per a tu abans de tot això i definien la teva autoestima.
- La falta d’una alimentació correcta contribueix al pensament obsessiu. Tal vegada la teva manera real de pensar no és aquesta i ara mateix és producte d’aquest efecte neuroquímic.
- Has de tenir en compte que un pes massa baix pot produir l’aturada d’alguns dels teus òrgans. És molt perillòs per la teva salut.
Tal vegada el que et succeix pot tenir més a veure amb depressió o ansietat. Consulta aquí:
https://elisatoledopsicologia.com/ca/sobre-lansietat/