L’Ansietat útil vs. L’Ansietat dolenta.
L’ansietat és una resposta normal que ens ajuda a activar el cos i la ment per a poder respondre a la situació que està passant. Gràcies a ella els éssers humans hem pogut sobreviure tants anys, doncs, T’imagines que passaria si en veure un lleó el nostre cos no fes cap canvi? L’ansietat ens puja les pulsacions per a poder córrer més ràpid, accelera la ment perquè puguem trobar una solució per a poder fugir d’ell o afrontar-ho i activa els nostres sentits perquè no ens perdem res del que passa al nostre voltant.
És cert que avui dia als països desenvolupats no solem trobar-nos depredadors, però no per això deixa de ser necessària. Un poc d’ansietat ens ajuda a estar actius i concentrats per a fer front a les exigències del dia a dia. L’ansietat es converteix en dolenta quan s’activa amb massa freqüència i massa intensitat.
Imaginem que l’ansietat és un cotxe. Quan ens trobem davant una costa o hem d’avançar a algú revolucionem el cotxe perquè agafi més potència. Com us explicava abans, l’ansietat és necessària, doncs sense les revolucions, el cotxe es nos calaria a meitat de la costa. Però, què passaria si actuéssim com si qualsevol petita inclinació fos una pujada i poséssim el cotxe a quatre mil revoluciones constantment? Què passaria si a més, en lloc de posar el cotxe a tres mil cinc-centes revoluciones, ho pugéssim a cinc mil revoluciones davant cada costa? Acabaríem escalfant en excés el motor, desgastaríem els pneumàtics i tendríem el motor mig buit.
Símptomes de l’ansietat.
Els símptomes comuns en els trastorns d’ansietat somio els següents:
- Sensació de nerviosisme, agitació o tensió.
- Sensació de perill imminent, pànic o catàstrofe.
- Augment del ritme cardíac.
- Respiració accelerada (hiperventilació).
- Sudoració.
- Tremolors.
- Sensació de feblesa o cansament.
- Problemes per a concentrar-se o per a pensar en una altra cosa que no sigui la preocupació actual.
- Tenir problemes per a conciliar la son.
- Patir problemes gastrointestinals.
- Tenir dificultats per a controlar les preocupacions.
- Tenir la necessitat d’evitar situacions que generen ansietat.
Aquest símptomes es presenten es presenten en diferents situacions. La situació concreta en que se’t presenti determinará quin trastorn d’ansietat tens. A continuació presento els trastorns d’ansietat més comuns i una breu explicació del que dispara cada cas.
- Trastorn d’ansietat generalitzada. Ansietat o preocupació por diversos temes que es consideren del dia a dia. Una vegada resolts la persona troba nous temes de preocupació.
- Trastorn d’ansietat social (fòbia social). Por o ansietat intensa en una o més situacions socials en les quals la persona està exposat al possible judici per part dels altres.
- Agorafòbia. Por o ansietat intensa sobre dues (o més) de les cinc situacions següents: Ús del transport públic, estar en espais obert, estar en llocs tancats, fer cua o estar al mig d’una multitud o estar fos de casa sol.
- Trastorn de Pànic. Atacs de pànic imprevistos i recurrents. Dóna la sensació que no hi ha res concret que els produeixi i la persona fa molts esforços por evitar que li ocorrin.
- Fòbia específica. Por o ansietat intens por un objecte o situació específica (p. ex., volar, altures, animals, injeccions o veure sang).
- Trastorn d’Ansietat per Separació. Por o ansietat excessiva i inapropiada de ser separats (encara que només siguin unes hores) d’aquelles persones por les que senten molt de vincle, en general els pares.
Com funciona l’ansietat?
Hi ha diferents explicacions sobre l’ansietat, aquí us deixo una que per a mi il·lustra molt bé aquest procés.
Quan alguna cosa succeeix fem tres avaluacions: avaluació primària, avaluació secundaria i reavaluació. L’ansietat dolenta o patològica te a veure amb com actuem en cadascuna d’aquestes fases.
A l’avaluació primària, la persona avalua de manera objectiva davant quina mena de situació es troba. Simplement planteja l’escenari. Podem trobar-nos davant:
- Amenaça. Anticipació d’un mal que, si bé encara no s’ha produït, però que nos sembla que estar a punt d’ocórrer.
- Mal-pèrdua. Es refereix a un mal psicològic que ja s’ha produït (por exemple, una pèrdua irreparable).
- Repte. Fa referència a la valoració d’una situació que implica alhora un possible guany positiu i una amenaça. La persona pensa que si s’esforça té opcions de conseguir-ho.
- Benefici. Aquest tipus de valoració no produeix ansietat ni malestar, pensem que el que està a punt de passar o el que està passant és cosa bona per a nosaltres.
Les persones que sofreixen ansietat patològica, solen equivocar-se en l’hora de classificar aquest tipus de situacions i tenen tendència a analitzar-les de manera negativa. A més solen estar hipervigilants, analitzant moltíssimes més situacions per a veure si poden ser una amenaça.
Es com si tinguéssim un antivirus que davant qualsevol petit canvi, com a por exemple estar escrivint document, busqués si ha entrat un virus.
l’avaluació secundaria la persona avalua quins son els recursos que té per a fer front al que acaba de succeir. Aquí la persona analitza si les capacitats que té i els suports que té son suficient com per a poder combatre la situación. És aquí quan comença a girar una roda molt perillosa, dons quan analitzam de forma exagerada les situacions es més fàcil que no ens sentiguem capaços, això ens fa posar-nos ansiosos i respondre pitjor. La pròxima vegada que analitzem que tal es nos dóna resoldre aquest tipus de situacions pensarem que probablement no som capaces pues l’última vegada que l’intentem no vam poder. Això succeeix a la fase de reevaluació.
Afronta tot el món l’ansietat de la mateixa manera?
Hi ha molts estils diferents d’afrontament de les situacions i de l’ansietat. Aquí os deixo alguns dels perfiles més habituals. És important saber a quina us trobeu, dons el que necessitareu canviar es molt diferent en funció d’a què grup pertanyeu.
Manera sensibilitzadora. Aquest fa referència a persones que estan molt pendents de les amenaces del seu entorn i que tendeixen a intentar afrontar les situacions una vegada les han localitzat. Tenen una tendència a buscar informació sobre allò que les produeix estrès per a poder crear una imatge clara d’allò que hauran d’afrontar. Aquest tipus de persones s’estressen abans de tenir tota la informació per l’experiència d’incertesa ja qué necessiten sentir que tenen el control. Aquest perfil seria dels quals por exemple en notar-se mal de coll cerquen a internet totes les possibles malalties i van al metge preparats per al pitjor.
Manera repressora. Típic en persones que estan poc pendents de les amenaces del seu entorn i prefereixen evitar el problema i la informació al respecte. Es senten millor evitant pensar en allò que els produeix ansietat dons quan li paren esment es senten desbordats i sempre que poden procuren fer altres coses o parlar d’un altre tema. Aquest perfil seria dels quals en tenir un examen, es posen a netejar o a fer una altra cosa perquè es senten incapaços d’afrontar tanta ansietat.
Manera flexible: Aquestes persones utilitzen diferents formes d’afrontament depenent de la situació a la qual s’enfrontin dons s’adapten al màxim a elles. Estan poc pendents de les amenaces, però en cas que es trobin davant una situació difícil l’afronten activament. Davant una situació d’amenaça, no els costa tolerar ni la possibilitat d’incertesa ni les sobrepassen les seves emociones.
Manera inconsistent: Aquestes persones estan molt pendents de les situacions amenaçadores el seu entorn, però tenen tendència a evitar afrontar-la. S’estressen fortament tant por la incertesa de la situació com per la por de passar-ho malament. Un exemple d’aquest perfil seria la persona que analitza contínuament qualsevol petit malestar físic pensant que li passa una cosa molt dolenta, però que després no s’atreveix a anar al metge per por a que li trobin una cosa dolenta.
Que puc fer si em sento així?
Aquí os deixo con algunes tècniques i consells que us poden ser útils per a bregar con l’ansietat.
- Tècnica dels 20 minuts. Trobarem 20 minuts al dia per a pensar en allò que nos produeix ansietat. Durant aquest temps podem repetir-nos el pensament que nos angoixi una vegada i una altra, ens donarem permís a posar-nos en el pitjor i a posar-nos nerviosos. Passats aquests 20 minutos ens sonarà l’alarma del telèfon, llegirem una frase que hàgim escrit sobre com és aquesta situació de manera objectiva. Llavors, farem 5 minuts de respiracions guiades i passarem a fer una altra activitat. Això ens proporsiona un espai controlat en el qual permetre’ns sentir, dons si intentem reprimir nostres emociones aquestes estan com a veu de profund, però reconduirà aquestes sensacions.
- Presa de perspectiva. Aquesta tècnica ens ajuda a controlar el malestar que ens produeix pensar que sempre estem igual. Per a això analitzarem la dimensió temporal del grau màxim d’aversió. Es dir, analitzarem els canvis que té l’ansietat en nosaltres durant el dia i quant temps al dia sentim aquesta ansietat desbordant. Així aconseguirem adonar-nos que a pesar que tal vegada sentim ansietat durant molta part del dia, l’ansietat inaguantable dura molt poc temps, variant contínuament la intensitat. D’aquesta manera eliminarem les frases de “sempre estic igual” “mai estaré bé”.
- Tècnica d’autoinstruccions. Aquesta tècnica és útil per a aquests moments en els quals hem d’afrontar algun esdeveniment estressant. Començarem per intentar estar el màxim de temps centrats en el que hem de fer i no en si ens estem posant nerviosos. Per exemple si ens produeix ansietat estar en el supermercat, ens centrarem la llista de la compra o a quin passadís està cada cosa. Llavors hem de dividir la tasca que hem de fer en parts que ens semblin fàcils, intentar aplicar tècniques de relaxació i seguir cap endavant. No es tracta d’intentar reduir l’estrès totalment, sinó de portar-lo a un punt en el qual et sentis capaç de seguir endavant.
- Encara així aquestes tècniques somni molt genèriques i es probable que necessiteu ajuda més específica al vostre cas. Por això, si et sents sobrepassat us recomano cercar un professional amb qui us sentiu còmodes i us poseu a treballar en això de forma més concreta.
- Es posible que a més d’ansietat puguis sentir símptomes de depressió, ja que estàn molt relacionats. Comprova si podríes complir alguns símptomes i segueix-me per més informació.