A continuació us deixo amb les característiques de la depressió per a esbrinar si podries tenir depressió i amb alguns consells per intentar millorar.
Depressió o tristesa?
A vegades resulta difícil saber si estem davant un problema de depressió o simplement tristesa. Aquí us deixo algunes de les diferències per a poder saber-ho:
· La tristesa és un estat d’ànim passatger que té una utilitat, perquè ens ajuda a processar millor alguna pèrdua o algun canvi en la nostra vida. En canvi la depressió és un conjunt de símptomes que van més enllà de la tristesa i que no ens ajuda a millorar ni a entendre o gestionar millor el nostre present.
· D’altra banda, la tristesa es dóna en resposta a una cosa concreta que ens ha passat, si preguntes a algú per què està trista pot explicar-te el motiu. En canvi quan algú sofreix depressió, li sol ser difícil identificar un esdeveniment o motiu concret que li faci estar d’aquesta manera. Se sol entrar en la depressió de manera progressiva i a pesar que a vegades hi ha un motiu inicial, al final la depressió ho inunda tot.
· Quan algú es troba trist li sol deixar de venir de gust fer coses, però quan algú està deprimit moltes vegades deixa de sentir plaer quan fa coses que abans gaudia fent.
Imaginin-se que han pres un camí i que de cop el camí queda tallat o ja no ens ve de gust seguir per ell. Llavors serà el moment de triar un altre camí, per això hem d’aturar-nos a pensar quin nou camí volem seguir. Aquí és on la tristesa és útil, perquè si no ens paréssim a analitzar res prendríem decisions sense fer un acte de consciència. Passat el temps de reflexió que ens ofereix la tristesa, el que fem és aixecar-nos i començar el nou camí que hem triat.
Ara, en canvi imagineu-vos que en lloc d’això, ens quedem asseguts allí durant molt de temps. Aquí estaríem parlant de depressió. Però Què suposa estar assegut? A part de la sensació de no estar avançant des que això va passar, a això se li suma la sensació que el que fem serà inútil. Per a què un nou camí? al costat de la sensació que no som capaces de fer-ho i la perduda progressiva de forces per a fer-ho, perquè si ens parem allí massa temps, ens comencem a deshidratar i a perdre forces. Això ens fa reforçar la creença que no som capaces, però Com anava algú a poder caminar un camí en aquestes condicions? Això implica que no sigui capaç?
Quins són els motius principals pels quals algú es deprimeix?
En general la depressió comença per haver sofert alguna perduda o un fracàs, això implica tant la perduda d’una persona estimada, com una separació, pèrdua de treball o sentir-se rebutjat. Un altre dels motius més habituals pel qual algú es deprimeix és la tensió sostinguda.
A això hem de sumar-li la falta de suport social per a resoldre aquests conflictes. Aquesta falta de suport no té per què ser real. A vegades la persona té gent al seu voltant disposat a ajudar-los, però o no s’adonen o no tenen el valor de demanar-los ajuda perquè senten vergonya i s’acaben sentint aïllats.
Però, de veritat aquests motius ens porten a la depressió? És cert que aquests motius apareixen amb relativa freqüència en la vida de tots, per la qual cosa la simple aparició d’aquests motius no és suficient com per a deprimir-se. És aquí on la nostra ment ens juga una mala passada i ens condueix cap a la depressió perquè un succés que hauríem d’interpretar com aïllat comença a definir els qui som i que som capaços.
Tots aquests successos que acabo de nomenar és normal que produeixin malestar i tristesa, però com explicava abans, la tristesa té una utilitat i dura un temps determinat. Si no aprofitem el que la tristesa ens està intentant ensenyar, no ens parem i examinem que vam fer malament, que necessitem canviar o cap a on volem dirigir la nostra vida a partir d’ara, el que farem serà quedar-nos en un estat permanent: la depressió.
Aquí és on apareix el que es diu la tríada cognitiva negativa: Comencem a tenir una visió negativa del jo, del món i del futur. Comencem a pensar que el que ens ha passat és global, és a dir, que no és concret a aquesta situació, sinó alguna cosa que en qualsevol altre àmbit ens passarà, que és freqüent i que és irreversible. Tot comença amb la visió negativa d’un mateix com algú inútil, indesitjable, sense valor i culpable de totes les circumstàncies negatives que li envolten. També implica una visió negativa del món per la qual l’individu percep les demandes del seu mitjà com a excessives o plenes d’obstacles insuperables, i considera, per tant, que el món està desproveït d’interès, gratificacions o alegries. Finalment, la tríada implica una visió negativa del futur marcada per la convicció que cap aspecte negatiu que l’individu percep o experimenta en el present podrà modificar-se en el futur a no ser per a augmentar les dificultats o el sofriment; el seu resultat és la desesperança.
És com si el dia que allò va succeir ens haguéssim posat unes ulleres de sol i oblidéssim que les portem posades. Comencem a veure-ho tot molt més fosc i al no recordar per què ho veiem tot així, donem per bona aquesta nova realitat sense qüestionar-la.
Com puc saber si tinc depressió?
Per a poder determinar l’aparició d’un trastorn de depressió major. Cinc (o més) dels següents símptomes han d’aparèixer al mateix temps durant dues setmanes, representant un canvi en la manera de funcionar que tenia la persona.
1. Ha d’apreciar-se un estat d’ànim deprimit gran part del dia, en gairebé tots els dies.
2. S’aprecia una disminució de l’interès per les activitats que solien generar aquesta emoció, durant gairebé tot el dia, la major part dels dies.
3. Es produeix una pèrdua o augment de pes.
4. Alteracions en els hàbits del somni, com a insomni o hipersomnia, gairebé tots els dies.
Un mateix i el seu entorn observen una major agitació o disminució psicomotora, gairebé tots els dies.
5. La persona se sent fatigada i/o amb falta d’energia, gairebé tots els dies.
Apareixen sentiments de culpabilitat i d’inutilitat excessius.
6. Dificultat per a mantenir la concentració o per a prendre decisions.
7. Apareixen pensaments relacionats amb la mort de manera recurrent, que poden ser ideacions suïcides sense un pla determinat per dur-lo a terme, intents de suïcidi o meditacions prèvies per a dur a terme el suïcidi.
També s’han de complir els següents criteris:
· L’aparició dels símptomes generen un elevat malestar que genera una deterioració en les diferents àrees en les quals es troba la persona, com a laboral o social.
· Els símptomes no poden estar relacionats amb el consum d’una substància, a un efecte fisiològic o a una malaltia mèdica.
·L’episodi depressiu no concorda millor amb un altre diagnòstic.
· Mai s’ha donat un episodi de mania (eufòria desmesurada).
Si vols saber més també pots consultar en https://www.psicologia-online.com/depresion-mayor-criterios-dsm-v-sintomas-causas-y-tratamiento-4559.html
Què puc fer si em sento així?
1. Aplicar la regla dels dos minuts per a detectar les rumiaciones. Les rumiaciones són conductes i pensaments que focalitzen l’atenció d’una persona en els seus símptomes depressius i en les implicacions d’aquests símptomes. Això inclou conductes com aïllar-se per a pensar sobre els símptomes depressius que s’experimenten, parlar tot el temps sobre ells, o pensar de manera recurrent i contemplativa sobre les possibles causes i conseqüències dels mateixos (per exemple, «Què he fet jo per a merèixer això?»; «No seré capaç de treballar si segueixo en aquest estat»).
Les respostes rumiativas difereixen d’altres conductes i pensaments d’afrontament de la depressió com les estratègies de solució de problemes, en què les persones tan sols pensen o parlen sobre el tristes, desmotivades o fatigades que estan, però no fan res per a alleujar els seus símptomes, o simplement pensen de manera repetitiva sobre les causes dels seus símptomes sense fer plans per a canviar la situació. La teoria postula, a més, que les persones tenen estils de resposta davant la depressió
La regla dels dos minuts fa referència a que quan portes dos minuts donant tornades a un tema i sospites que estàs rumiant t’has de demanar les tres preguntes següents. Si alguna de les respostes no s’uneixo si clar, estàs rumiant.
a. Pensant, he fet algun progrés cap a la solució del problema?
b. Sé alguna cosa més sobre el meu problema o els meus sentiments que no sabés abans?
c. Em faig menys crítiques o estic menys deprimit que abans de començar a pensar?.
2. Analitzant els meus pensaments. Has d’adonar-te sobre la base de que construeixes la teva realitat. Quines són aquestes “veritats inqüestionables” que dirigeixen la teva vida actualment? D’on procedeixen? Tal vegada vengen de pors o de problemes d’autoestima i tal vegada el seu origen ni tan sols és propi, moltes vegades acabem sentint la veu d’una altra persona darrere de totes aquestes paraules. En el moment en el qual descobreixes l’origen has de preguntar-te si vols posar noves idees que dirigeixin el teu dia a dia i al final el teu dia.
3. Activa’t! És clar que el mateix dia no podràs tornar a un ritme de rutina normal, però moltes vegades estàs assegut a casa pensant que no et passa gens emocionant o positiu, quan òbviament això no passarà des del sofà o des del llit. Proposa’t petits reptes per a anar involucrant-te de manera progressiva en una rutina que et vingui de gust i que et pugui portar a una cosa positiva.
Hi ha trastorns que comparteixen molta simptomatologia. Tal vegada es tracti d’ansietat més que de depressió, informa’t a aquesta mateixa pàgina i coneix altres patologíes.