A vegades el difícil no és entendre’s, sinó fer-se la pregunta correcta. Et convido a començar per aquestes tres.
Què és per a tu estar bé?
Aquesta sembla una pregunta bastant senzilla, però té la seva complexitat. Molta gent acudeix a la consulta sabent definir què és estar malament, ja que això és el que està vivint en aquest moment. Saben on estan i per tant on no volen estar. No obstant això molt poca gent s’ha parat a definir el que és per a ells estar bé. Això és molt important ja que per a poder traçar el camí des del teu malestar fins al teu benestar, has de saber que és per a tí en concret estar bién, on està aquest lloc.
Quin idioma parla el teu malestar? Ho desxifrem.
Aquesta és una altra de les preguntes que et convido que et formulis. És molt interessant veure quines coses succeeixen perquè ens adonem que no estem bé. L’idioma del nostre malestar. A vegades notem un malestar en el nostre cos, unes altres succeeix en prendre consciència de la importància d’alguna cosa, veient-nos amb reaccions poc conegudes en nosaltres o ajudat de l’entorn.
Escoltar-se a un mateix no sempre és fàcil, et convido que comencis trobant la forma que tens el teu mateix d’avisar-te que alguna cosa va malament. La pròxima vegada que et vegis avisant-te en aquest idioma, et donis el teu espai per a traduir aquest missatge, reflexionar-lo i actuar. De la mateixa manera, pot ser interessant preguntar-li al teu entorn quan noten que estàs malament.
Com trobem l’autoengany?
Quan no vols sofrir, Com trobem l’autoengany? Tal vegada per a enganyar-te t’evadeixes de la situació, la posposes, t’autoconvences que no estàs tan malament, et distreus, ho tapes amb altres coses més efímeres. Però temps més tard aquesta sensació torna encara amb més força.
Coneix com t’enganyes a tu mateix quan no vols sofrir, el parany que fas a les teves emocions sabràs com plantar-te davant aquest engany i podràs actuar.
Llegir això ja és per si mateix un exercici d’acció. Sigui el que sigui que t’ha portat aquí, emplea-ho.
Ara, continua reflexionant sobre les diferents problemàtiques et convido que visitis les següents pàgines per a situar el teu possible malestar. Encara que al cap i a la fi «No es tracten trastorns, sinó persones que sofreixen«, Rebeca Espasa.
